Fa no gaires dies una persona que aprecio em va deixar anar allò de "treu-li el pit a la teva filla, que l'estàs malcriant". I és que l'Ariadna ja té dos anys. Després també algú va dir "és que ara està de moda", i algú altre va dir "tot s'ha de respectar". Ara que el foc ja no em surt pels queixals, anem a pams.
Teoria número 1. LA RÀBIA DE LES DONES QUE NO VAN ALLETAR I PODIEN HAVER-HO FET.
Vagi per endavant que hi ha casos molt durs de la vida en què l'alletament no és gens fàcil, per això em refereixo només a aquelles dones que sí que podien haver alletat, que van tenir un part sense complicacions i una vida estable. En cap cas voldria que cap dona que ha tingut un part en què la seva vida o salut o la de la criatura s'ha vist compromesa per causes no habituals, se sentís inclosa en aquest escrit. La medicina i la llet artificial són per aquests casos d'emergència. Però una gran majoria de dones, sobretot fa 50, 30, 10 anys... no han alletat per altres motius.
Tu, dona, que no vas poder alletar els teus fills perquè no vas voler i algú et va dir que molt bé, que no calia tenir-los tot el dia enganxats, o bé algú et va dir que amb llet artificial creixen igual, o algú et va dir que la teva llet no era bona o que no en tenies prou... Tu, dona, crec que ara saps, o has de saber, que et van enganyar. I ara potser et fa ràbia i ho pagues amb mi, inconscientment clar, dient-me que la malcrio. No, no. El pit és bo, la llet és bona, totes les dones en tenim, la llet artificial no és igual de bona, no dóna defenses i l'edat natural en què una cria humana es desteta és a partir dels dos anys i mig, no ho dic jo, eh? Ho diuen també els antropòlegs que han estudiat les tribus humanes on encara la gent conserva instints. Ai, els instints humans... quan ve un tsunami tots els animals fugen, però només els humans ens quedem prenent el sol. Tots els animals mamífers alleten les seves cries el temps que els cal (igual que les gesten dins el seu ventre el temps que els cal, depenent de cada espècie).
Tu, dona, que no vas voler o no vas poder alletar els teus fills no és amb mi amb qui t'has d'enfadar... rebel·lat contra la societat medicalitzada i patriarcal que t'ha fet creure que com a dona no vals, que la teva capacitat de criar els teus fills és prescindible i que la pots deixar en mans de l'economia comprant llet de fòrmula i en mans de tots els que han fet que les dones haguem hagut d'anul·lar la nostra condició de dones per poder ser dignes en un món d'homes.
Entenc que tinguis ràbia dins i creences falses que t'hagin ajudat, sense tu saber-ho, a justificar un fet anitnatural: separar-te del teu nadó, no alletar-lo i defensar-te així com a dona en un moment en què en comptes de venerar la teva força com a mare per gestar, parir i criar algú et va fer creure que series més dona i tindries més dret si demostraves que podies 'deixar' els teus fills, com ho pot fer un home que no ha gestat ni parit ni té la mateixa capacitat de criar amb el seu cos que tu. Sempre aquella ombra... per dignificar-nos com a dones no hem de ser dones masculinitzades al servei del capitalisme sinó dones creadores de vida en les quals la família, els nostres homes i la societat s'haurien de volcar per facilitar-nos la criança dels tres primers anys de vida. I tots plegats hauríem d'honrar aquesta virtut que la natura ens ha donat i no voler esborrar-la o convertir-la en motiu de discriminació de la dona.
Teoria número 2. ESTÀ DE MODA.
La OMS recomana lactància exclusiva fins els 6 mesos, és a dir, sense cap més 'suplement'. Després, amb la introducció de l'alimentació complementària, la OMS recomana seguir, com a mínim, fins els dos anys. La llet de la mare varia la seva composició segons l'edat, la freqüència i la manera de mamar del petit. Avui en dia tenim la sort de poder 'analitzar' la nostra llet, i no només és 'bona' quan neixen, sinó també quan es fan grans. La meva llet ara té moltes més calories per aportar energia a l'Ariadna. Les defenses que ara li passo no són tantes com a l'inici de la lactància, però també hi són.
A més, li dóna seguretat, la tranquil·litza, la fa estar contenta i reforça el nostre vincle i la nostra complicitat.
Les relacions pernicioses entre pares/mares i fills no les causa el pit, o el xumet, o el biberó, o un ordinador... les causa la manera com ens relacionem amb els nostres fills a través de tot el que fem dia a dia. Amb això vull dir, que si algú pretèn que ens creguem que el pit causa una dependència perjudicial cap a la mare s'equivoca. Els fills petits depenen sempre de les mares, que per això són petits, però que aquesta dependència sigui malsana no depèn del pit, sinó de la relació que establim amb ells. I una mala relació es pot establir amb pit o sense pit. Amb collit o sense collit. El pit i el collit, per si mateixos no són ni bons ni dolents, són naturals, són instintius. La relació que establim amb els nostres fills la construim segons els nostres valors i la manera d'entendre la vida, i és aquesta relació que pot ser més lliure o més dependent, etc.
Si està de moda tornar als nostres instints, recordar que som mamífers i no rates de laboratori i això a més serveix per dignificar-nos les dones com a tals, benvinguda sigui la moda i esperem que es consolidi. Perquè som dones, som mares, som treballadores, som fortes, som independents dels homes i hi establim una relació de cooperació en què tan els seu paper com el nostre (en la criança) són complementaris i igual de dignes. Ens han fet creure que les som menys perquè quan acabem de parir no podem anar demà mateix a treballar (visca el capitalisme, oi?) i perquè si donem el pit a demanda (que és el natural, no ens enganyem) tampoc podem anar a treballar (visca altre cop el capitalisme). Doncs no som menys, no, som més! Tenim la capacitat de fer això, que suposa un esforç i un desgast físic i emocional que creus que et moriràs. I si a sobre els capitalistes patriarcals et menyspreen, et fan sentir que no vals, és molt fàcil que renuncïs a l'alletament. Molt fàcil, penges d'un fil i el que necessites és una xarxa forta que valori el que ets i el que estàs fent, com la cosa més gran i digna del món i no com una cosa de segona o tercera categoria. També aquests mateixos capitalistes patriarcals ens han fet creure que molt bé, si vols ser dona i mare, no pots treballar ni engreixar les arques, per tant no vals. I si vols treballar no pots ser mare. I si vols fer les dues coses, malament, segur que alguna la faràs malament. Tot això són MENTIDES. Som capaces de treballadores, emprenedores, som intel·ligents, cultes, tenim capacitat intel·lectual per fer tot això i més. Però també tenim la gran capacitat de donar vida i de criar amb el nostre cos. I ens han fet creure que això segon és més un impediment en la nostra vida professional que una cosa bona. Ens han tret la dignitat com a mares o possibles mares. Ens han dit que només som dignes quan renunciem a tot per ser professionals.
Hem de recuperar la nostra dignitat, la que ens han pres. Les dones som les primeres que hem de fer-ho. He sentit dones que veuen altres dones criant els seus fills i les veuen tontes, dones que no volen ser mares per no espatllar la seva gran carrera professional, les dones mateix hem entrat en el joc de 'desvirturar' al màxim la maternitat i la lactància i ens ho hem cregut.
Així doncs, aquesta moda no és una moda, com portar abric o trenca, és una revolució social. Igual que no és una moda el 15M.
